Ha arribat el dia que un futbolista mai vol que arribi, i es el de l’últim partit, i jo després de 23 anys defensant els colors del meu País, jugant contra les millors seleccions del mon, m’acomiado de la selecció jugant el meu darrer partit internacional contra la campiona del mon França, soc un afortunat i això es gràcies a totes les persones que m’estimen i que sempre hen estat al meu costat.
Vull agrair el recolçament incondicional de la meva dona Cristina, dels meus fills Julen i Martina, de la meva mare, del meu pare (que segur que m’estarà veient des del mes alt del cel), les meves germanes moni i tata i a la abu, els meus cunyats i sogres i tota la meva familia.
Després a tots els companys, entrenadors, rivals que he tingut en aquests anys de selecció.
Gràcies al futbol he conegut a persones increibles amb les que he aprés i m’he fet adult, com son Lucendo, Emiliano, Toni Lima, Koldo, Fèlix… i companys que han patit i gaudit al meu costat, Genis, txema, Juli F. Ayala, Fernando Silva, Godoys… Ludo, Marc Garcia, kiki, Marc Pujol, Jose, Ferri, Vales, Rubios… així tots i cadascun dels gairebé 100 jugadors que han vestit la samarreta del nostre país en alguna ocasió. Espero haver aportat el millor de mi als mes joves.
I com no als millors amics q m’he trobat a Manolo Jimenez, Oscar Sonejee, Fran Ramiez, que s’han convertit com germans.
I afortunat en haver conegut potser a la millor persona del mon, l’Emili Vicente.
També fer menció especial a l’home que trencarà tots els rècords del futbol i amb el que he creat un projecte solidari “Gol Solidari” l’Ilde Lima.
Agrair el tracte rebut a tota la prensa del País, als meus companys de feina i a tots els equips en els que he tingut la sort de jugar.
Ara gaudiré d’altres esports, de la lliga andorrana i del futsal tiran pareds amb el gran Saviola.
Infinitament agraït a tots vosaltres!!!